Núvol d’etiquetes “a gran escala”: per gèneres musicals

Avui us porto un gran núvol d’etiquetes interactiu que agrupa mots musicals referents al gènere de les diferents músiques que existeixen.

Captura de pantalla 2013-09-04 a les 21.25.59

Com molt bé apunta el autor de l’entrada d’aquesta troballa, es tracta d’una “folksonomia” (podríem inventar aquesta paraula?) de mots sugerits pel públic d’una emissora de ràdio, del propi creador (Glenn McDonald) i de qualsevol persona que ha volgut col·laborar en aquest projecte. Glenn McDonald, el creador, és conegut per ser l’enginyer de la companyia The EchoNest, empresa que es dedica a oferir programari i aplicacions de música interactives a mitjans de comunicació.

Aquest super-núvol funciona d’aquesta manera: ens mostra un munt de gèneres musicals que podem seleccionar, de manera que quan fem clic a sobre d’ells escoltem una petita mostra del gènere musical. Si a més fem clic a la fletxa que hi ha al costat de cadascún, ens porta a un altre núvol de grups i intèrprets musicals d’aquest estil. Ara bé, això no funciona així per a la música clàssica (parèntesi literal: ja sabeu que més bé que clàssica se li ha de dir música culta, però com que al núvol consta amb la paraula “classical”, per una vegada utilitzo aquest altre terme): clicant a sobre d’aquest gènere apareixen diversos compositors i també intèrprets, entre els que destaquen orquestres famoses. Si feu clic a sobre d’intèrprets, sigui de música urbana com de música culta, us sortirà la informació d’ells en una pàgina corresponent a l’emissora de ràdio.

Aquests mots no funcionen de manera jeràrquica, és a dir, com es pot veure quan busquem a un intèrpret, aquest pot pertànyer a diferents gèneres musicals. I trobarem coses que podrien ser curioses o discutibles, com que en el dance pop apareixen LMFAO i Robbie Williams, quan musicalment són tan diferents. Però bé, personalment crec que ja li podem donar un vot de confiança a algú que s’atreveix a “ordenar” mínimament el caixò de sastre que és el segle XX musical.

Si més bé un núvol tan gran resulta un excés d’informació (ja no pels alumnes, sinò per nosaltres mateixos), és una manera d’explorar música nova despreocupadament o també de donar-los a conèixer als alumnes de forma molt adequada i visual, el gran palmell d’experiències que el segle XX ens ha deixat, musicalment parlant.

Font: Papeles de música

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *