Grups de japonesos renten els banys públics cada diumenge al matí

Tots els diumenges al matí a Tokyo, un grup de 35 persones amb els seus fills, engeguen junts la feina de rentar els banys públics del seu barri.

Magome Masayuki, de 45 anys d’edat, que treballa en una companyia d’arquitectura, va formar aquest grup al 2011, i diu que per a molts membres aquesta és, a més, una activitat de “neteja espiritual”, pareguda a qualsevol dels entrenaments dels monjos budistes per a aconseguir un esperit en pau…

“Nosaltres no pensem que és un treball voluntari”, diu el programador informàtic Satoshi Oda. “Nosaltres fem això

 junts i pel nostre propi bé. O almenys, per això era. Ara, jo més bé vinc perquè ens divertim molt.”

Els nens i nenes, alliberats del pensament que netejar banys sigui una feina de què burlar-se, fent-ho s’ho passen igual de bé que els adults.

Declaracions de WTVY

Ells es criden a ells mateixos Benjyo Soujer, una combinació de la paraula japonesa lavabo (洗面所) i la anglesa “soldier“.

Vosaltres creieu que ací seria possible dur a terme iniciatives com aquesta? Què penseu?

Font: the kids should see this, via Neatorama.

Músics que superen dificultats

Al blog “Libro de notas” podem trobar un interessantíssim article en castellà sobre persones especials: persones amb discapacitats molt greus que han aconseguit superar les seues pròpies dificultats gràcies a una gran força de voluntat i al treball amb la música.

Hay músicos que no son como los demás. Músicos que debido a algún tipo de discapacidad tienen que enfrentarse al instrumento de un modo diferente. Quizá esto les hace ser mejores músicos, quizá no, pero los demás nos admiramos del modo en que se sobreponen a sus aparentes límites para hacer música, y demuestran que en música los límites están para saltárselos.

Captura de pantalla 2013-09-06 a les 7.33.55